(1935). L’architecture gothique civille en Catalogne. Paris: Henri Laurens.
(1945). El escultor Amadeu: su formación y su obra. Barcelona: Gràficas Seix y Barral.
(1945). Nombramiento de académico del arquitecto José Prat, autor de la capilla de Santa Tecla. Boletín arqueológico. Tarragona: Sociedad Arqueológica Tarraconense.
(1948). Las antiguas universidades y colegios españoles como monumentos arquitectónicos, Cuadernos de arquitectura, 9. Barcelona: Casa provincial de caritat.
(1949). La casa de Cardona y sus obras en Poblet. Barcelona: Col·legi Notarial de Barcelona.
(1951). Gaudí i la Sagrada Familia: comentada per ell mateix. Barcelona: Aymà.
(1951). La escuela de la Lonja en la vida artística barcelonesa. Barcelona: Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona.
(1952). El arquitecto Pedro Blay en el campo de Tarragona. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense.
(1952). San Antonio Maria Claret, patrono de la Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona. Barcelona: Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona.
(1952). La raíz reusense en la obra de Gaudí. Libro del certamen del centro de lectura de Reus. Reus.
(1952). La Sagrada Familia. Barcelona: Aymà.
(1953). El retablo mayor de la basílica de Santa María de Igualada: estudio histórico-crítico. Igualada: Nicolau Poncell.
(1954). Gaudinismo. Barcelona: Amigos de Gaudí.
(1955). Antoni Gaudí: 1852-1926. París: A. Hatier cop.
(1956). L’antic gremi d’escultors de Barcelona. Valls: E. Castells.
(1957). La Sagrada Familia y su continuación: conveniencia de un centro de estudios gaudinistas. Ensayo, 8. Barcelona: Amigos de Gaudí, Cercle artístic de Sant Lluç.
(1959). Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. Monumenta Cataloniae: materials per a la història de l’art a Catalunya, II. Barcelona: Alpha.
(1959). Montblanc París: Société Française d’Archéologie. Congrès Archéologique de France, CXVII. Catalogne.
(1960). Arquitectura mercedaria. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
(1969). Visita a La Pedrera. Visita a la iglesia de la Colonia Güell de Antoni Gaudí. Cuadernos de Arquitectura. Barcelona.
(1961). Prestigio del desprestigiado retablo de Santes Creus. Santes Creus boletín del archivo bibliográfico, II. Tarragona.
(1961). Recordant el mestre Bruno da Osimo, xilògraf, poeta cantor dels ballets de Catalunya. Barcelona: Associació d’exlibristes de Barcelona.
(1962). El pintor Galofre Oller, ensayo biográfico. Valls, Poblet: Abadía de Poblet.
(1965). Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, VIII.
(1966). Els templets dels claustres de Santes Creus i de Poblet: dues fases d’un mateix tipus. Miscellanea Populetana. Poblet: Abadia de Poblet.
(1967). Exposición Gaudí Barcelona. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, DL.
(1967). Gaudí: su vida, su teoría, su obra. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Comissió de Cultura.
(1969). Conversaciones con Gaudí. Barcelona: Edificiones Puntos Fijo.
(1970). El arquitecto Gaudí: resumen biográfico. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
(1970). Els inicis de l’escola de mestratge industrial de Valls. Valls: Associació d’alumnes i exalumnes de l’escola de mestratge industrial de Valls.
(1971). Breu resum de l’obra de l’escultor Lluís Bonifaç i Massó. Valls: E. Castells.
(1976). Construcciones agrarias en Cataluña. Barcelona: La Gaya Ciencia, COACB.
(1976). L’arquitecte Gaudí: resum biogràfic. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
(1979). L’arquitecte Gaudí. Reus: Asociación de Estudios Reurenses.
Magazine articles
(1925). L’altar major d’Alcover i els escultors-arquitectes del barroquisme. Ciutat i la casa, nº 2. 6-8.
(1926). Antoni Gaudí. Revista de Catalunya, nº5, any III(25), 1-7.
(1927). L’arquitectura de Poblet i el seu esperit cistercenc. Ciutat i la casa, nº 7. 3-27.
(1944). Los baños medievales en el levante español. Cuadernos de arquitectura, nº 2. 44-59.
(1944). Un arquitecto eminente del siglo XVII, Fray Josep de la Concepció “el tracista”. Cuadernos de arquitectura, nº 2. 44-59.
(1947). El anuario de la antigua Asociación de Arquitectos. Índice de materias tratadas en el anuario de la antigua Asociación de Arquitectos. Cuadernos de arquitectura, nº 7. 322-325.
(1948). El antiguo colegio de cirugía de Barcelona ¿obra arquitectónica de un cirujano? Anuario de la arquitectura, 67-78.
(1948). El escultor Luís Bonifaç i Massó, 1730-1786: biografía crítica. Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. 6, nº 1-2. 7-288.
(1948). Las antiguas universidades y colegios españoles como monumentos arquitectónicos. Cuadernos de arquitectura, nº 9. 379-396.
(1953). Sesión crítica de arquitectura celebrada en Barcelona como homenaje a Antonio Gaudí. Revista nacional de arquitectura, any XIII, nº 139. 35-50.
(1965). Molestia y tono injustificados: aclaraciones a una réplica del señor Alberto Pane. Cuadernos de arquitectura, nº 62. 41-42.
(1969). Elogio de Josep F. Ràfols: primer biógrafo de Gaudí. Destino.
Writings
(1920). Les obres sindicals agràries II: condicions d’utilitat. Agricultura: revista agrícola catalana, any IV, nº8.
(1921). Les obres sindicals agràries III: condicions d’economia. Agricultura: revista agrícola catalana, any V, nº 14.
(1922). Sindicato agrícola de Cervera. El Moderno (setmanari barceloní).
(1935). Amics de l’art vell: memoria de l’obra realitzada des de la seva fundació 1929-1935. Barcelona.
(1955). Restauración de un gran retablo de la Inmaculada. Destino, nº 954.
(1959). Francesc d’A. Galí. Associació d’Exlibristes de Barcelona, any IX, nº 18.
Canals, J.M. (1964). Bibliografia de Cèsar Martinell i Brunet publicada en motiu de les seves Noces d’Or amb els estudis d’arqueologia: 1912-1962. Valls: Arts Gràfiques Castells.
Lacuesta, R. (1974). César Martinell i Brunet: arquitecto, teórico e historiador del arte. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona.
Lacuesta, R, Martinell i Brunet, C., Solà-Morales Rubió, I. (1975). Construcciones agrarias en Cataluña. Barcelona: Publicacions del COAC, AHUAD.
Bohigas, O., Solà-Morales, I., Lacuesta, R. (1976). Jujol, Rubió, Martinell. Tarragona: COACB, delegació de Tarragona, Arxiu Històric d’Arquitectura i Urbanisme.
González Moreno-Navarro, A., Lacuesta, R. (1976). Cèsar Martinell, activista del noucentisme. Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, nº 113. Barcelona: COAC.
Lacuesta, R. (1980). El mercat també és patrimoni arquitectònic. La Font del be, publicació independent de Sant Joan Despí.
Bohigas, O., González, A., Lacuesta, R. (1983). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Lumen.
Fernández Vallès, J.M. (1984). El Modernisme a Cervera. Micel·lània Cerverina II. 163-179. Cervera: Centre Comarcal de Cultura.
(1986). Celler cooperatiu de Gandesa. Espais, nº 2.
Fuguet, J. (1987). El celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt, Conca de Barberà: primera obra agraria de l’arquitecte Cèsar Martinell, 1918. Aplec de treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, nº 8. Montblanc.
Mussone, A.M. (1988). Cesar Martinell i Brunet: architetto e storico dell’arte catalano, 1888-1973. Dagli aspetti stilistico-strutturali delle architetture agrarie (anni venti) agli studi sul barocco catalano. Tesi di Laurea.
Fuguet, J. (1989). L’arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà, 1900-1923. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Lacuesta, R. (1990). Cèsar Martinell, entre l’autenticitat i l’equívoc. Conferència dins del cicle “9 arquitectes modernistes”. Barcelona, COAC, enregistrament en videocasset.
Lacuesta, R. (1990). Glossari d’arquitectura. El Modernisme. Barcelona: Olimpíada Cultural.
Ball i Mateu, M. (1990). Senyora i Majora de la ciutat. Igualada: Ajuntament d’Igualada, Departament de Cultura.
Martinell i Taxonera, M. Bassegoda, B. Bibliografia de Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973). Barcelona.
Mestres i Freixes, J. (1991). Històries de Cervera, IV. Sèrie Nova, 13. Lleida: Pagès Editors.
González Moreno-Navarro, A. (1992). Cèsar Martinell i Brunet. Quaderns de Vilanoi, nº 22. Valls: IEV.
Barguès i Pintó, J. (1993). Sant Guim i el seu sindicat. Revista ¾ de 15, nº 21. Valls: Institut d’Estudis Vallencs.
Gavaldà i Torrents, A. (1993). Història econòmico-social de les cooperatives agrícolas de Nulles (1971-1992). Valls: Institut d’Estudis Vallencs.
Santesmases i Ollé, J. (1996). El cooperativisme agrari a Vila-rodona (1893-1996). Centre d’Estudis del Gaià, nº1. 76-89.
Ávila Granados, J. (1997). Las bodegas modernistas de la Costa Daurada: las catedrales del vino. Revista de los Ministerios de Fomento y Medioambiente, nº 450.
Ber i Sabaté, R. (1997). El celler del Pinell i l’obra d’en Cèsar Martinell. El Pinell de Brai, Terra Alta: Associació Cultural Cèsar Martinell.
González, A., Lacuesta, R. (1997). Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona: Gustavo Gili.
Lacuesta, R. (1998). 25è aniversari de la mort de l’arquitecte Cèsar Martinell. Col·lecció del Centre de Documentació del COAC. Barcelona.
COAC (1998). Cèsar Martinell. Col·lecció del Centre de Documentació del COAC. Barcelona.
Llorens, Josep. (1998). La construcción dels cellers. Cèsar Martinell. Col·lecció del Centre de Documentació del COAC. Barcelona.
Mingorance i Ricart, F.X. (1998). La conservación del patrimonio en Cataluña: Cèsar Martinell i Brunet, arquitecto conservador de monumentos del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Arte e Identidades Culturales. Actas del XII Congreso Nacional del Comité Español de Historia del Arte. Universidad de Oviedo. 499-508. Oviedo.
(1999). Cèsar Martinell i Brunet i la seva època. Actes de les I Jornades Martinellianes, El Pinell de Brai. Barcelona: Universitat Catalana d’Estiu.
Cuspinera i Font, L. (1999). L’arquitectura agraria de Cèsar Martinell. . Actes de les I Jornades Martinellianes, El Pinell de Brai. Barcelona: Universitat Catalana d’Estiu.
Mingorance i Ricart, F.X. (1999). Un projecte de restauració del sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola a Bellpuig. Miscel·lania d’Estudis. Quaderns de El Pregoner d’Urgell, nº 12. Associació d’Amics de la Plana d’Urgell, Bellpuig, Lleida.
Lacuesta, R. (1999). L’arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell. Actes de les I Jornades Martinellianes, El Pinell de Brai. Barcelona: Universitat Catalana d’Estiu.
Mingorance i Ricart, F.X. (1999). La restauració de Santa Maria d’Igualada i del seu retaule major (1939-1954). Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Ajuntament d’Igualada.
Mingorance i Ricart, F.X. (1999). Las intervenciones en el patrimonio de Cèsar Martinell i Brunet, arquitecto conservador de monumentos del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Sautuola/VI. Revista del Instituto de Prehistoria y Arqueología Sautuola, 691-698. Santander, Consejería de Cultura y Deporte del Gobierno de Cantabria.
Mingorance i Ricart, F.X. (1999). Intervencions de Cèsar Martinell i Brunet en el patrimoni arquitectònic. Actes de les I Jornades Martinellianes, El Pinell de Brai. Barcelona: Universitat Catalana d’Estiu.
Martinell i Taxonera, M., Bayés, P. (2000). Petita història de Cèsar Martinell. Barcelona.
Gavaldà i Torrents, A. (2000). L’arquitecte Cèsar Martinell: les actituds polítiques I socials. Plecs d’història local, nº 87. L’Avenç.
