Publicaciones

libro

Gaudí: su vida, su teoría, su obra. César Martinell i Brunet, 1967.

Libros

  • (1912). El arte de la danza: ojeada histórica. Valls: E. Castells.
  • (1914). El Greco i ses pintures. Conferència donada en l’Associació Catalanista. Valls: E. Queralt.
  • (1917). Llibre de notes de Lluís Bonifaç i Massó, escultor de Valls. Valls: E. Castells.
  • (1921). En Francesc Bonifaç: escultor vallenc resident a Tarragona. Tarragona: Sugrañes.
  • (1923). Tradicions vallenques. Valls: E. Castells.
  • (1924). Capella de Ntra. Sra. del Roser i ses pintures en rajoles vidriades: aportació a l’estudi d’arqueologia catalana. Valls: E. Castells.
  • (1924). L’Art a la seu nova de Lleida: estudi histórico-crític acompanyat de 151 làmines: fragments. Barcelona: s.n.
  • (1926). La Seu Nova de Lleida: monografía artística. Valls: E. Castells.
  • (1927). El monestir de Poblet. Barcelona: Barcino.
  • (1928). Les fonts de Poblet. Barcelona: Tipogràfica Occitània.
  • (1929). El monestir de Santes Creus. Barcelona: Barcino.
  • (1929). Els primitius claustres de Santes Creus i de Poblet. Barcelona: Tobella.
  • (1929). El temple parroquial de Santa Maria d’Igualada. Igualada: Nicolau Poncell.
  • (1932). Barcelona artística. Barcelona: Vidal.
  • (1933). Actuació de l’arquitecte als pobles i petites viles. Barcelona: S. Rovira.
  • (1933). L’art català sota la unitat espanyola. Barcelona: Canosa.
  • (1933). Veinticinco años de arquitectura barcelonesa: 1908-1933. Barcelona Atracción, XXIII(263), Barcelona: Altés.
  • (1934). Influència francesa en l’art català del segle XVIII. Barcelona: Hostench,
  • (1935). El arte en Poblet. Barcelona: Librería Francisco Puig.
  • (1935). Els hospitals medievals catalans. Pràctica mèdica, 27. Tarragona: Gràfiques Fores.
  • (1935). L’architecture gothique civille en Catalogne. Paris: Henri Laurens.
  • (1945). El escultor Amadeu: su formación y su obra. Barcelona: Gràficas Seix y Barral.
  • (1945). Nombramiento de académico del arquitecto José Prat, autor de la capilla de Santa Tecla. Boletín arqueológico. Tarragona: Sociedad Arqueológica Tarraconense.
  • (1948). Las antiguas universidades y colegios españoles como monumentos arquitectónicos, Cuadernos de arquitectura, 9. Barcelona: Casa provincial de caritat.
  • (1949). La casa de Cardona y sus obras en Poblet. Barcelona: Col·legi Notarial de Barcelona.
  • (1951). Gaudí i la Sagrada Familia: comentada per ell mateix. Barcelona: Aymà.
  • (1951). La escuela de la Lonja en la vida artística barcelonesa. Barcelona: Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona.
  • (1952). El arquitecto Pedro Blay en el campo de Tarragona. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense.
  • (1952). San Antonio Maria Claret, patrono de la Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona. Barcelona: Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona.
  • (1952). La raíz reusense en la obra de Gaudí. Libro del certamen del centro de lectura de Reus. Reus.
  • (1952). La Sagrada Familia. Barcelona: Aymà.
  • (1953). El retablo mayor de la basílica de Santa María de Igualada: estudio histórico-crítico. Igualada: Nicolau Poncell.
  • (1954). Gaudinismo. Barcelona: Amigos de Gaudí.
  • (1955). Antoni Gaudí: 1852-1926. París: A. Hatier cop.
  • (1956). L’antic gremi d’escultors de Barcelona. Valls: E. Castells.
  • (1957). La Sagrada Familia y su continuación: conveniencia de un centro de estudios gaudinistas. Ensayo, 8. Barcelona: Amigos de Gaudí, Cercle artístic de Sant Lluç.
  • (1959). Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. Monumenta Cataloniae: materials per a la història de l’art a Catalunya, II. Barcelona: Alpha.
  • (1959). Montblanc París: Société Française d’Archéologie. Congrès Archéologique de France, CXVII. Catalogne.
  • (1960). Arquitectura mercedaria. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • (1969). Visita a La Pedrera. Visita a la iglesia de la Colonia Güell de Antoni Gaudí. Cuadernos de Arquitectura. Barcelona.
  • (1961). Prestigio del desprestigiado retablo de Santes Creus. Santes Creus boletín del archivo bibliográfico, II. Tarragona.
  • (1961). Recordant el mestre Bruno da Osimo, xilògraf, poeta cantor dels ballets de Catalunya. Barcelona: Associació d’exlibristes de Barcelona.
  • (1962). El pintor Galofre Oller, ensayo biográfico. Valls, Poblet: Abadía de Poblet.
  • (1965). Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, VIII.
  • (1966). Els templets dels claustres de Santes Creus i de Poblet: dues fases d’un mateix tipus. Miscellanea Populetana. Poblet: Abadia de Poblet.
  • (1967). Exposición Gaudí Barcelona. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, DL.
  • (1967). Gaudí: su vida, su teoría, su obra. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Comissió de Cultura.
  • (1969). Conversaciones con Gaudí. Barcelona: Edificiones Puntos Fijo.
  • (1970). El arquitecto Gaudí: resumen biográfico. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • (1970). Els inicis de l’escola de mestratge industrial de Valls. Valls: Associació d’alumnes i exalumnes de l’escola de mestratge industrial de Valls.
  • (1971). Breu resum de l’obra de l’escultor Lluís Bonifaç i Massó. Valls: E. Castells.
  • (1976). Construcciones agrarias en Cataluña. Barcelona: La Gaya Ciencia, COACB.
  • (1976). L’arquitecte Gaudí: resum biogràfic. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • (1979). L’arquitecte Gaudí. Reus: Asociación de Estudios Reurenses.

Artículos

  • (1925). L’altar major d’Alcover i els escultors-arquitectes del barroquisme. Ciutat i la casa, nº 2. 6-8.
  • (1926). Antoni Gaudí. Revista de Catalunya, nº5, any III(25), 1-7.
  • (1927). L’arquitectura de Poblet i el seu esperit cistercenc. Ciutat i la casa, nº 7. 3-27.
  • (1944). Los baños medievales en el levante español. Cuadernos de arquitectura, nº 2. 44-59.
  • (1944). Un arquitecto eminente del siglo XVII, Fray Josep de la Concepció “el tracista”. Cuadernos de arquitectura, nº 2. 44-59.
  • (1947). El anuario de la antigua Asociación de Arquitectos. Índice de materias tratadas en el anuario de la antigua Asociación de Arquitectos. Cuadernos de arquitectura, nº 7. 322-325.
  • (1948). El antiguo colegio de cirugía de Barcelona ¿obra arquitectónica de un cirujano? Anuario de la arquitectura, 67-78.
  • (1948). El escultor Luís Bonifaç i Massó, 1730-1786: biografía crítica. Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. 6, nº 1-2. 7-288.
  • (1948). Las antiguas universidades y colegios españoles como monumentos arquitectónicos. Cuadernos de arquitectura, nº 9. 379-396.
  • (1953). Sesión crítica de arquitectura celebrada en Barcelona como homenaje a Antonio Gaudí. Revista nacional de arquitectura, any XIII, nº 139. 35-50.
  • (1965). Molestia y tono injustificados: aclaraciones a una réplica del señor Alberto Pane. Cuadernos de arquitectura, nº 62. 41-42.
  • (1969). Elogio de Josep F. Ràfols: primer biógrafo de Gaudí. Destino.

Escritos

  • (1920). Les obres sindicals agràries II: condicions d’utilitat. Agricultura: revista agrícola catalana, any IV, nº8.
  • (1921). Les obres sindicals agràries III: condicions d’economia. Agricultura: revista agrícola catalana, any V, nº 14.
  • (1922). Sindicato agrícola de Cervera. El Moderno (setmanari barceloní).
  • (1935). Amics de l’art vell: memoria de l’obra realitzada des de la seva fundació 1929-1935. Barcelona.
  • (1955). Restauración de un gran retablo de la Inmaculada. Destino, nº 954.
  • (1959). Francesc d’A. Galí. Associació d’Exlibristes de Barcelona, any IX, nº 18.
  • Canals, J.M. (1964). Bibliografia de Cèsar Martinell i Brunet publicada en motiu de les seves Noces d’Or amb els estudis d’arqueologia: 1912-1962. Valls: Arts Gràfiques Castells.
  • Lacuesta, R. (1974). César Martinell i Brunet: arquitecto, teórico e historiador del arte. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona.
  • Lacuesta, R, Martinell i Brunet, C., Solà-Morales Rubió, I. (1975). Construcciones agrarias en Cataluña. Barcelona: Publicacions del COAC, AHUAD.
  • Bohigas, O., Solà-Morales, I., Lacuesta, R. (1976). Jujol, Rubió, Martinell. Tarragona: COACB, delegació de Tarragona, Arxiu Històric d’Arquitectura i Urbanisme.
  •  González Moreno-Navarro, A., Lacuesta, R. (1976). Cèsar Martinell, activista del noucentisme. Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, nº 113. Barcelona: COAC.
  • Lacuesta, R. (1980). El mercat també és patrimoni arquitectònic. La Font del be, publicació independent de Sant Joan Despí.
  • Bohigas, O., González, A., Lacuesta, R. (1983). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Lumen.
  • Fernández Vallès, J.M. (1984). El Modernisme a Cervera. Micel·lània Cerverina II. 163-179. Cervera: Centre Comarcal de Cultura.
  • (1986). Celler cooperatiu de Gandesa. Espais, nº 2.
  • Fuguet, J. (1987). El celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt, Conca de Barberà: primera obra agraria de l’arquitecte Cèsar Martinell, 1918. Aplec de treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, nº 8. Montblanc.
  • Mussone, A.M. (1988). Cesar Martinell i Brunet: architetto e storico dell’arte catalano, 1888-1973. Dagli aspetti stilistico-strutturali delle architetture agrarie (anni venti) agli studi sul barocco catalano. Tesi di Laurea.
  • Fuguet, J. (1989). L’arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà, 1900-1923. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Lacuesta, R. (1990). Cèsar Martinell, entre l’autenticitat i l’equívoc. Conferència dins del cicle “9 arquitectes modernistes”. Barcelona, COAC, enregistrament en videocasset.
  • Lacuesta, R. (1990). Glossari d’arquitectura. El Modernisme. Barcelona: Olimpíada Cultural.
  • Ball i Mateu, M. (1990). Senyora i Majora de la ciutat. Igualada: Ajuntament d’Igualada, Departament de Cultura.
  • Martinell i Taxonera, M. Bassegoda, B. Bibliografia de Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973). Barcelona.
  • Mestres i Freixes, J. (1991). Històries de Cervera, IV. Sèrie Nova, 13. Lleida: Pagès Editors.
  • González Moreno-Navarro, A. (1992). Cèsar Martinell i Brunet. Quaderns de Vilanoi, nº 22. Valls: IEV.
  • Barguès i Pintó, J. (1993). Sant Guim i el seu sindicat. Revista ¾ de 15, nº 21. Valls: Institut d’Estudis Vallencs.
  • Gavaldà i Torrents, A. (1993). Història econòmico-social de les cooperatives agrícolas de Nulles (1971-1992). Valls: Institut d’Estudis Vallencs.
  • Santesmases i Ollé, J. (1996). El cooperativisme agrari a Vila-rodona (1893-1996). Centre d’Estudis del Gaià, nº1. 76-89.
  • Ávila Granados, J. (1997). Las bodegas modernistas de la Costa Daurada: las catedrales del vino. Revista de los Ministerios de Fomento y Medioambiente, nº 450.
  • Ber i Sabaté, R. (1997). El celler del Pinell i l’obra d’en Cèsar Martinell. El Pinell de Brai, Terra Alta: Associació Cultural Cèsar Martinell.
  • González, A., Lacuesta, R. (1997). Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona: Gustavo Gili.
  • Lacuesta, R. (1998). 25è aniversari de la mort de l’arquitecte Cèsar Martinell. Col·lecció del Centre de Documentació del COAC. Barcelona.
  • COAC (1998). Cèsar Martinell. Col·lecció del Centre de Documentació del COAC. Barcelona.
  • Llorens, Josep. (1998). La construcción dels cellers. Cèsar Martinell. Col·lecció del Centre de Documentació del COAC. Barcelona.
  • Mingorance i Ricart, F.X. (1998). La conservación del patrimonio en Cataluña: Cèsar Martinell i Brunet, arquitecto conservador de monumentos del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Arte e Identidades Culturales. Actas del XII Congreso Nacional del Comité Español de Historia del Arte. Universidad de Oviedo. 499-508. Oviedo.
  • (1999). Cèsar Martinell i Brunet i la seva època. Actes de les I Jornades Martinellianes, El Pinell de Brai. Barcelona: Universitat Catalana d’Estiu.
  • Cuspinera i Font, L. (1999). L’arquitectura agraria de Cèsar Martinell. . Actes de les I Jornades Martinellianes, El Pinell de Brai. Barcelona: Universitat Catalana d’Estiu.
  • Mingorance i Ricart, F.X. (1999). Un projecte de restauració del sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola a Bellpuig. Miscel·lania d’Estudis. Quaderns de El Pregoner d’Urgell, nº 12. Associació d’Amics de la Plana d’Urgell, Bellpuig, Lleida.
  • Lacuesta, R. (1999). L’arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell. Actes de les I Jornades Martinellianes, El Pinell de Brai. Barcelona: Universitat Catalana d’Estiu.
  • Mingorance i Ricart, F.X. (1999). La restauració de Santa Maria d’Igualada i del seu retaule major (1939-1954). Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Ajuntament d’Igualada.
  • Mingorance i Ricart, F.X. (1999). Las intervenciones en el patrimonio de Cèsar Martinell i Brunet, arquitecto conservador de monumentos del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Sautuola/VI. Revista del Instituto de Prehistoria y Arqueología Sautuola, 691-698. Santander, Consejería de Cultura y Deporte del Gobierno de Cantabria.
  • Mingorance i Ricart, F.X. (1999). Intervencions de Cèsar Martinell i Brunet en el patrimoni arquitectònic. Actes de les I Jornades Martinellianes, El Pinell de Brai. Barcelona: Universitat Catalana d’Estiu.
  • Martinell i Taxonera, M., Bayés, P. (2000). Petita història de Cèsar Martinell. Barcelona.
  • Gavaldà i Torrents, A. (2000). L’arquitecte Cèsar Martinell: les actituds polítiques I socials. Plecs d’història local, nº 87. L’Avenç.

Recortes